Chei de Barià

Da quando n’de la ret ghe sö chei del me pais
ga pasa più ala svelta i dè e anche i mis.
Ma sa dierte ö mond e anche se so ècc
cerche de rigordàs de quando n’sera scècc.
E quando che ga pense, al cör al me sa smola
ma cet ampo’ i zenöcc e la lengua la sa n’ cola.
I öcc come una ròsa quando g’hera un’ambasada
al sanglot chel ma sgürles come i colp de una scöriada.
E pò so semper lè a les, a scrif o a cerca de segna’
i nom, i posc e i storie de la zét del me Baria’.
E ogni tat me pense a chel che pensi óter
se n’ pensa i stèss laur perchè Barià n’ sa nóter.
E m’anteresa mia de chei che i ga la spösa
se a lur, e mia nóter, sul cör ghe egnit la möfa.
De chei che i fa la faccia stirada col sopres
per chei che i sa rigorda de come l’era al ces.
De chei che un’ po’ i fa i förbi e i gregna sota i barbis
perché i sent de come l’era la zét del nost pais.
De chei che ‘n de la eta iè dur come l’è u möl
e quando i sent Barià ga spiur adoma il cöl.
Me pense, e so sicür, che la me zét l’è bèla
e chei che i và a stà vià, i pensa amò a chèla.
Per nóter internet l’è mia una regnada
e quando che n’sa èt an fa una gregnada.
Ma quando an gavrà più nigot de rigordà
sperem che l’ ma tegne ansema al bé per al nost Barià.

Luigi

Sei di Bariano se…