Da quando n’de la ret ghe sö chei del me pais
ga pasa più ala svelta i dè e anche i mis.
Ma sa dierte ö mond e anche se so ècc
cerche de rigordàs de quando n’sera scècc.
E quando che ga pense, al cör al me sa smola
ma cet ampo’ i zenöcc e la lengua la sa n’ cola.
I öcc come una ròsa quando g’hera un’ambasada
al sanglot chel ma sgürles come i colp de una scöriada.
E pò so semper lè a les, a scrif o a cerca de segna’
i nom, i posc e i storie de la zét del me Baria’.
E ogni tat me pense a chel che pensi óter
se n’ pensa i stèss laur perchè Barià n’ sa nóter.
E m’anteresa mia de chei che i ga la spösa
se a lur, e mia nóter, sul cör ghe egnit la möfa.
De chei che i fa la faccia stirada col sopres
per chei che i sa rigorda de come l’era al ces.
De chei che un’ po’ i fa i förbi e i gregna sota i barbis
perché i sent de come l’era la zét del nost pais.
De chei che ‘n de la eta iè dur come l’è u möl
e quando i sent Barià ga spiur adoma il cöl.
Me pense, e so sicür, che la me zét l’è bèla
e chei che i và a stà vià, i pensa amò a chèla.
Per nóter internet l’è mia una regnada
e quando che n’sa èt an fa una gregnada.
Ma quando an gavrà più nigot de rigordà
sperem che l’ ma tegne ansema al bé per al nost Barià.
Luigi